Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 10

Públic

Fase d’observació

Per a aquesta entrada em centraré en el model d’aprenentatge experiencial de Kolb (1984), basat en un cicle, constituït per quatre fases successives, mitjançant les quals es desenvolupa tot el procés d’aprenentatge (Ornellas, A. i Garcia, A, març 2021).

• Fase 1: L’experiència concreta.
• Fase 2: L’observació reflexiva.
• Fase 3: La conceptualització abstracta.
• Fase 4: L’experimentació activa.

L’experiència concreta

Partim de dues situacions viscudes en una mateixa setmana i relacionades per temàtica.

Primerament, l’alumnat de 2n d’ESO havia d’entregar un vídeo debatent diverses preguntes proposades pel professor. Aquesta activitat formava part de l’aprenentatge de textos argumentatius en què l’alumnat va aprendre a donar la seva opinió (utilitzant oracions declaratives o interrogatives, connectors i judicis fets i de valor) en diferents debats. A continuació, van escriure individualment un text en què triessin una persona a qui admiraven i argumentessin les qualitats que la feien convertir en el seu heroi o heroïna. Finalment, es van ajuntar per parelles i van gravar una proposta audiovisual basada en les següents preguntes:

• Qui dels dos herois seria més bon company de viatge per a fer la volta al món?
• Qui dels dos herois seria més adient per a fer un bon projecte de VoraPro? (Comentarem què són els Projectes VoraPro en la següent entrada)
• Pregunta de lliure elecció

A l’hora d’entregar els vídeos finals, el professor va rebre’ls per correu electrònic, en diferents formats i van sorgir algunes problemàtiques. Alguns vídeos estaven en un format que no es podia obrir o de mala qualitat, d’altres sobrepassaven el volum permès per la plataforma de correu electrònic i, quasi tots, estaven adjuntats a un correu sense cap mena de text, concepte o informació sobre qui eren els alumnes que formaven el grup. Això va dificultar la tasca del professor a l’hora d’organitzar els vídeos per classes, visualitzar-los i avaluar-los.

L’altra situació en la qual em basaré parteix d’un correu electrònic enviat a la cap d’estudis de l’escola per part d’un alumne de 3r d’ESO. L’alumne volia disculpar-se per la tardança en l’entrega d’un treball en la matèria de Francès. El correu estava ple de faltes d’ortografia, utilitzava un llenguatge massa col·loquial i el concepte, salutació, acomiadament o firma eren inexistents.

Observació reflexiva

En haver treballat amb els dos docents implicats i haver escoltat les preocupacions de cara els dos casos, vaig comentar als implicats que potser la manca de competència tecnològica era una temàtica important a abordar amb aquests cicles. Anteriorment, jo havia ensenyat una optativa relacionada amb trucades internacionals amb altres escoles del món (alumnat de primària i 1r d’ESO) i les aptituts tecnològiques que van mostrar els alumnes van resultar ser molt més baixes del que jo els havia atorgat en un primer moment.

Així doncs, ens vam reunir els tutors corresponents i jo, vam reflexionar sobre el tema, vam comentar altres situacions viscudes, vam fer llista de les mancances principals de l’alumnat i les conseqüències d’aquestes i vam decidir crear una tutoria en què es treballarien les següents tres temàtiques:

• Comunicació formal
• Organització del temps i de la feina
• Presentació òptima de treballs
• Competència tecnològica

Experimentació activa

En primer lloc, la tutora de 3r d’ESO va parlar amb l’alumne implicat en el correu incomplet i el va fer reflexionar sobre les faltes de formalitat i les mancances mencionades. A l’alumne, li van donar unes instruccions clares de millora i li va fer repetir el correu electrònic, afegint-hi una disculpa.

Pel que fa a la tutoria, els tutors i tutores corresponents han tingut altres situacions que han passat per sobre d’aquesta temàtica i encara no s’ha realitzat. Tot i això, està en procés de preparació i, quan es tingui temps, es durà a terme.

Conceptualització abstracta

De cara a futurs entregues, el professorat de llengües va acordar que calia donar unes instruccions més clares (de format, presentació, nomenclatura del fitxer entregat, data límit d’entrega, propostes d’eines…) i, conseqüentment, milloraria el seu propi procés d’organització i avaluació. També es va parlar d’afegir alternatives per a aquell alumnat que no disposés de les eines tecnològiques per a fer els treballs.

Aquestes mesures també prepararan l’alumnat per a futures entregues i comunicacions en els seus estudis o professions.

Cal comentar que per a ensenyar a l’alumnat les competències esmentades, el mateix professorat ha de tenir-les interioritzades.

A les següents entrades, començaré a relatar la segona fase del Practicum, la Fase d’intervenció acompanyada.

Moltes gràcies per llegir-me.

Anna Moseguí.

Competències del màster de professorat

• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.
• Analitzar la professió docent en la societat digital a través de la seva evolució històrica i de la realitat social de cada època.
• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
• Desenvolupar les funcions de tutoria i orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada amb tots els professionals implicats.

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.

PRRA3. Desenvolupar estratègies socials per promoure un clima que afavoreixi la inclusió i que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA10. Dissenyar propostes d’intervenció en processos d’orientació educativa i assessorament psicopedagògic tenint en compte el potencial de les tecnologies.

PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.