Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 10

Públic

Fase d’intervenció autònoma

Per a fer aquesta reflexió faré servir el cicle reflexiu de Graham Gibbs (1988).

Descripció

En un primer moment, la SA comptava amb una sessió dedicada a la pràctica de la presentació oral final, treballant conceptes com ara la presència, la dicció o la projecció. Tot i això, després de les vacances de Setmana Santa vam dedicar una sessió a la creació d’idees per a les seves adaptacions de Terra Baixa i, al final de la sessió, vaig veure clar que era molt necessari dedicar més temps a aquesta activitat.

És per això que es va haver de reestructurar l’activitat i dedicar dues sessions a la creació i desenvolupament de les idees d’adaptació que es convertirien en el projecte final.

Sentiments

Si se li posa pressa al seu aprenentatge, l’alumnat pot sentir nervis i ansietat pel fet d’anar endarrerit. Es tracta d’un projecte final bastant creatiu i si no li dones temps suficient a la creativitat per desenvolupar-se, es pot convertir en frustració, ansietat o baixa autoestima.

El docent també pot sentir decebut pel resultat final, si no els ha donat el temps suficient a aquestes idees per ser desenvolupades com es mereixen. També pot sentir-se culpable si no es deixa el temps per a conèixer cada idea i ajudar tot l’alumnat, per igual, amb el seu desenvolupament.

Avaluació

La SA suposa una complexitat per a l’alumnat. No només han de fer una lectura i entendre-la, sinó que també l’han de transformar en una altra cosa. Han d’adaptar aquesta història i aquests personatges a un altre món, una altra època o a un altre gènere, etc.

Primerament, es va pensar que l’objectiu principal de la SA seria la presentació oral final, però al llarg de l’activitat es va decidir donar molta més importància a la qualitat del contingut que no pas a la presentació final. Les idees inicials eren prou bones per a destinar temps al seu desenvolupament i que tots els grups entenguessin què estaven fent i per què.

Anàlisi

Es va ajudar l’alumnat a desenvolupar la seva creativitat posant alguns exemples de processos creatius, parlant sobre adaptacions i oferint-los una llista de gèneres audiovisuals amb els quals començar a fer una pluja d’idees, per grups. Això els va ajudar a desenvolupar les seves idees inicials. També, se’ls va animar a no quedar-se amb la primera idea, sinó a proposar-ne com a mínim cinc i quedar-se amb la que més els motivava.

A continuació, havien d’adaptar la trama i personatges de Terra Baixa a la seva idea escollida. Això és un procés dificultós i van necessitar la guia del docent per a ajudar-los a donar forma a la seva idea amb preguntes com ara “Què és la Terra Alta i la Terra Baixa en la teva idea?”, “Per què el Sebastià necessita casar la Marta i el Manelic?”, “Què connecta els personatges?” o “Com serà el vostre clímax?”.

Conclusió

Encara que, en un principi, hagis estructurat una SA amb un objectiu, has de tenir clar que poden sorgir mil i un obstacles o imprevistos. Hem d’aprendre a estar oberts a possibles canvis i transformacions del que havíem preparat en un inici. És de vital importància observar el procés de l’alumnat durant el transcurs de la SA i valorar què és el que més necessiten perquè el resultat sigui potent i l’aprenentatge enriquidor. I finalment, fer els canvis que facin falta.

Per altra banda, el grup va demostrar molt poca motivació per a fer deures a casa i es va arribar a la conclusió que s’havien d’aprofitar al màxim les hores a classe per a definir i desenvolupar les idees i garantir la qualitat del contingut de les seves propostes.

Pla d’acció

Quan la docent es va adonar que els faltava temps per a desenvolupar les idees de l’alumnat, va decidir excloure la sessió de preparació del pitching dedicada a l’expressió oral i va posar per preferència el desenvolupament de les idees.

Amb dues sessions dedicades a la creació d’aquestes idees, la docent va tenir l’oportunitat de passar per cada un dels grups, escoltar les seves propostes i guiar-los en el seu procés creatiu. Això va implicar que al final de la SA, les idees estessin molt més treballades i l’alumnat tingués molt més clar com s’adaptarien les principals trames de Terra Baixa a les seves propostes.

Moltes gràcies per llegir-me.

Anna Moseguí.

Competències del màster de professorat

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.
• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.
• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Dissenyar i implementar espais d’aprenentatge físics i virtuals des d’una perspectiva ètica en què es té en compte l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans, espais que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.

PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.