Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 10

Públic

Fase d’intervenció autònoma

Per a fer aquesta reflexió faré servir el cicle reflexiu de Graham Gibbs (1988).

Descripció

A aquestes altures del projecte i passades les vacances de Setmana Santa, l’alumnat ja hauria d’haver llegit Terra Baixa. Abans de la lectura vam treballar el pròleg de Maite Carranza, vam definir les temàtiques principals de l’obra i vam reflexionar i debatre sobre aquestes temàtiques en l’actualitat. El pas següent era entendre’n els personatges, analitzar la seva transformació al llarg de l’obra.

Per a treballar-ho, es va demanar que l’alumnat fes un requadre de cada un dels personatges principals. Cada requadre estava separat per tres actes i els següents apartats es definien segons l’acte en què es trobessin els personatges. En aquest requadre havien de definir quin era l’objectiu principal del personatge, les seves principals característiques i un breu resum de les seves accions. Aquesta activitat es va posar de deures (per grups) per a comentar en la sessió següent.

A l’inici de la següent sessió, la docent va passar, grup per grup, per veure la feina feta. El resultat va ser, generalment, nefast. Alguns grups no havien seguit l’estructura proposada per la docent i d’altres havien fet el requadre sobre els personatges adaptats al seu projecte d’adaptació de Terra Baixa.

Per a reflexionar sobre la feina feta, es va dedicar la sessió a la creació conjunta del requadre. El grup classe va escollir un personatge (entre Manelic, Marta i Sebastià) i vam omplir el requadre a la pissarra, per mostrar com s’havia de fer la feina. La docent va decidir que era de vital importància entendre els personatges i la seva transformació a l’hora de crear l’adaptació per als seus projectes, així que va posar el requadre com a entrega parcial de l’activitat.

Sentiments

La docent era conscient que no tots els grups farien els deures demanats, però els resultats no van ser els desitjats. Per altra banda, a l’hora d’omplir el requadre conjuntament amb el grup classe, va quedar en evidència la gent que s’havia llegit l’obra i la que no. Va haver-hi alumnes que, a aquestes altures del projecte, desconeixien la raó per la qual el Sebastià volia casar la Marta o que el Manelic acabava matant al Sebastià. La docent es va sentir decebuda per alguns dels seus alumnes i va començar a dubtar de la seva capacitat de motivar l’alumnat.

Per altra banda, entra dins la normalitat que una part de l’alumnat no acabi fent la lectura encomanada. La docent va decidir que, pel que fa a aquests alumnes, es podia sentir satisfeta si acabaven la SA coneixent mínimament la història.

Avaluació

Durant la sessió anterior, la docent no va saber gestionar gaire el temps i va tenir pocs minuts per a l’explicació dels deures. Això va influir en els resultats finals, amb grups que no havien seguit l’estructura i grups que havien aplicat el requadre al seu projecte d’adaptació.

Es va utilitzar la sessió perquè l’alumnat entengués com s’havia de fer la feina i poguessin millorar els requadres a casa. Es va deixar un temps  de la sessió per a informar-los de la data de termini de l’entrega, el format del document i la formalitat a l’hora d’enviar el correu d’entrega. Tots els grups (15 grups en total) van entregar el requadre a temps, amb l’excepció de dos.

Anàlisi

La SA està encaminada a crear un projecte d’adaptació audiovisual de Terra Baixa, però no hem d’oblidar que l’objectiu principal és que l’alumnat llegeixi i entengui l’obra d’Àngel Guimerà. També, si no entenen l’obra i els seus personatges, trobaran moltes dificultats a l’hora de desenvolupar el seu projecte d’adaptació audiovisual.

Aquest requadre estava pensat per aclarir tots els dubtes necessaris abans de començar a desenvolupar els seus projectes. Per aquesta raó, era important que el seu contingut estigués treballat i assimilat.

Conclusió

En cas de posar feina a casa que serà de gran importància per a continuar el projecte, el docent ha de guardar-se el temps necessari per a explicar-la. Al final de la classe, l’alumnat no està igual d’atent que a l’inici i és normal que no acabi d’assimilar la informació que se li dona. Quan et prens el temps per a explicar la feina i com s’ha de dur a terme, l’alumnat es mostra molt més eficient.

Pla d’acció

Com ja hem comentat, els requadres es van convertir en entrega parcial que tindria importància de cara a la nota final. Això va suposar més feina d’avaluació per a la docent, però va concloure que la feina era necessària.

De cara al futur, es tindrà molta cura amb l’explicació de la feina i el seu format, sobretot si s’ha de fer a casa.

Moltes gràcies per llegir-me.

Anna Moseguí.

Competències del màster de professorat

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.
• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.
• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
• Proposar i implementar millores i innovacions educatives individualment i en col·laboració amb el potencial de les tecnologies mitjançant processos d’avaluació i de recerca sistemàtics o tenint-lo en compte
• Dissenyar i implementar espais d’aprenentatge físics i virtuals des d’una perspectiva ètica en què es té en compte l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans, espais que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.
• Avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents del centre, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació fent ús de les tecnologies digitals.

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.

PRRA3. Desenvolupar estratègies socials per promoure un clima que afavoreixi la inclusió i que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.